castellano

“iMÀGInA”
(La de debò...)


La justificació

Històries, contes, llegendes, relats, novel·les, pel·lícules, còmics...Des de temps immemorials, l’ésser humà ha recorregut als mites com a una necessitat indispensable i vital. La nostra imaginació ha creat El Món Màgic, situant-lo al subconscient, sempre àvid de l’impossible. Ens encanta somiar, idealitzar i, com no, imaginar un món més agradable, y una vida més fàcil. És ben sabut que quan un nen se sent aclaparat tendeix a crear un estat de les coses ple de fantasia, un món màgic, per tal de defugir de la realitat. La màgia -dit en curt i en poques paraules- és aquell estat de coses i fets impossibles que tota persona desitjaria que fossin reals...i meravelloses.

En el cas de nens i joves, la màgia és una part activa, viva, i molt dinàmica, del seu dia a dia. Des de que tenim ús de raó, i fins als 7 o 8 anys, els éssers pensants vivim en un món que barreja – quan no intercanvia - la realitat i la ficció sense filtres. Fins als 12/13 anys, la fantasia és el recurs que tota persona utilitza per defugir d’un món real, el qual comença a comprendre, però que li costa acceptar. Arribats a la pubertat, i conforme passa el temps, la màgia es va diferenciant de la realitat. Aquest fet afecta a les persones de forma ben diferent. Per una banda trobem individus decidits a renunciar a l’impossible, imbuïts de realisme, i tocant de peus a terra per aconseguir una vida millor. Per una altra banda, contemplem persones somiadores, que barregen fantasia i realitat, perquè ambdues són imprescindibles en el seu dia a dia. Varietat, color, diferència, l’ésser humà és així.

Com a educadors del lleure, sentim “l’exercici de la màgia” com una contribució important pel desenvolupament de la imaginació dels nostres educands. L’activitat màgica s’ha d’administrar amb la mateixa cura, i igual responsabilitat, i rigor, que s’administra una formació intel·lectual, o acadèmica.

Tot ésser humà té la mateixa capacitat per crear màgia - i per sentir-la -, sense dependre de variables tan influents com són la intel·ligència, la cultura, o la conformació corporal de cadascú.

Així, aquest any al nostre Casal realitzarem activitats relacionades amb el món de la mitologia, la màgia, les magues i els bruixots; explicarem històries irreals i contes màgics a la biblioteca dalmariana; fabricarem pocions, instruments, i robes fantàstiques; cantarem i ballarem per commemorar la grandesa de la música com a màgia suprema; i mitjançant l’aventura que ens proposarà el joc de rol, gaudirem del privilegi de ser infants i joves imbuïts pel benefici de la fantasia.

La història (ambientació)

"PÊI, YÜ & SOÎS" (El ceptre de les 5 magues)

1r Relat “MAGLAND”

PÊI, és una nena molt encuriosida per tot el que l’envolta. No hi ha enigma, repte, ni misteri que se li resisteixin. Acaba de fer 11 anys i estudia 6è a l’escola del barri. Encara que mai ho admetrà públicament, està encantada amb HIDROS, el seu profe de Medi. Durant les seves classes, l'HIDROS fa somiar als alumnes -i molt especialment a la PÊI- amb llocs desconeguts, essers al·lucinants, i aventures increïbles.

En , el millor amic de la PÊI, és un nen tímid i molt espavilat. Li encanta inventar-se històries i situacions amb la seva amiga de l’ànima. Va néixer amb 6 dits a la ma esquerra, encara que mai no li ha donat importància a aquest fet.

Un bon dia de primavera, mentre tothom juga al pati, la PÊI i en tornen a la classe, perquè ella s’ha oblidat l’esmorzar. Es queden de pasta de moniato al sorprendre una conversa entre l’HIDROS i un ésser extraordinari amb el cap en forma de col, les cames primes com el filferro, i un tronc que sembla la closca metàl·lica d’una marieta. Ambdós parlen una llengua musical desconeguda...mentre floten a 30 centímetres del terra!!!

A PÊI se li escapa un crit. Els dos personatges tornen el cap i se la miren naturalment, com si l’esperesin. L’ésser de tronc metàl·lic convida a passar als dos amics.

Es presenta com a BOI CHEROKI, el majordom real de MAGLAND, la terra fantàstica que tot humà té dins la seva imaginació, però que mai ha visitat en persona. Ha vingut a demanar ajut al món racional. La seva reina li ha ordenat que recluti un grup de voluntaris, amb l’objectiu de recuperar SOÎS, conegut popularment com el ceptre de les 5 magues, que ha desaparegut del palau d’🏰 ARBRAGÎC. BOI demana ajut als nostres amics. PÊI sent una estranya sensació, sobre tot perquè desconeix la raó per la qual han estat escollits. no diu res. Està pendent del seu sisè dit, que es mou com si tingués vida pròpia.

Ningú sap on, ni com, ni quan, ni perquè, va sorgir MAGLAND, la terra fantàstica. Algunes persones argumenten que és una “invención de gentes perezosas que no dan un palo al agua”. Unes altres, pel contrari, estan convençudes de la seva existència, i asseguren que és el lloc on desemboquen i prenen forma les fantasies de la canalla.

Les “CRÒNIQUES DE SOÎS” parlen de l’arribada dels nens racionals -nom amb el que ens coneixen els maglanencs- a 🏰 ARBRAGÎC, de l’entrevista que hi van mantenir amb DÀILALÍ, la reina de MAGLAND, de tot el que van aprendre a la biblioteca de palau sobre “EL LLIBRE DELS ORÍGENS”, i de com tot el grup de nouvinguts es van transformar en els COMPANYONS de SOÎS.

Projecte complet del Casal 2021