La justificació

L’esser humà és un bri insignificant de l’Univers, una taca invisible a la Via Làctia, una espurna ínfima al Sistema Solar. Però, encara que tan minúscula, i sent tan poca cosa, és admirable l’esperit creador, l’energia desbordada, la voluntat fèrria que la Humanitat ha desprès per arribar al domini, quasi total, del Medi que l’envolta.

La nostra evolució ha estat fruit d’un camí tan llarg en el temps, com tortuós en el trajecte.

La lluita per sobreviure (la franja temporal que va des de que vam baixar dels arbres, fins a la fi de la Prehistòria), l’ànsia pel domini de l’entorn, per tal de millorar les nostres condicions de vida (que jo dataria fins a ben entrats els anys 80 del passat segle), així com la consciència de l’impacte de “l'omnipresència” humana al planeta (fins a dia d’avui), són, sense dubte, alguns dels trets fonamentals que han caracteritzat la nostra evolució com a essers racionals.

La concepció vital ha canviat d’uns anys ençà. L’ancestral ambició de l’ésser humà per dominar el Medi, així com les diferents formes de vida, s’ha transformat en un desig sincer de pal·liar les seves conseqüències. Però, com a contraposició, també ha canviat la forma de viure de la Humanitat, una forma que aposta per la independència personal com a “marca” de convivència, deixant de banda la dependència social, més comuna en temps passats. I com que no entrarem a debatre si l’una o l’altra són millors, passarem als fets.

En consonància amb l’exposat, aquest any el nostre Casal incidirà en dos eixos de pensament. D’una banda, una realitat planetària que ens aboca a canviar hàbits i conductes i, d’una altra, la convicció de que per portar a terme aquesta tasca gegantina caldrà la implicació de la totalitat de la Comunitat Humana perquè, sense ella, l’individu és un no res.

Centre d'interès “Esna Turaka”

Aprofitarem el millor possible l’entorn del nostre campament -gràcies càmping-, és a dir, el pinar, la platja, i els seus voltants. Sorra, pedres, plantes, closques, restes marins...seran els principals materials -no els únics- amb els que treballarem, i la seva consecució serà una activitat més. Intentarem que el producte final sigui fructífer, tant per a la sensibilitat, com pel barem de qualitat que ens marquem pels nostres usuaris.

Volem aprendre a fer foc, a treballar el cuir, a construir eines i jocs amb pedres i deixalles de plantes; tractarem de reproduir alguns dels primitius rituals naturalistes dels nostres avantpassats; aprofitarem les matèries primeres per pintar i fer música. Fabricarem enginys rodants -oh, la roda- I estimularem la rica imaginació de la nostra clientela amb reptes relacionats amb la utilització de materials, recursos i mitjans que no suposin cap mena de ruptura -ni negació- amb el Medi que ens envolta. Proposarem als més espavilats que ajudin als que no ho son, que aportin idees brillants, i que siguin creadors perquè tots ells comptaran amb l’ajut, el reconeixement, i el recolzament del grup, del seu grup.

Però no penseu que ens hem oblidat de l’esport. L’activitat física continuarà formant part essencial del Casal. Així, tots aquells que no tinguin ganes, o que no vulguin, o que simplement ho prefereixin, practicaran esports com a alternativa a les activitats sedentàries, tal i com ho venim fent d’uns anys ençà.

El que tampoc oblidem és que, malgrat tot el que s’ha dit, el nostre principal objectiu és el de proporcionar el major gaudi possible a les vacances estivals dels nostres clients. El que, traduït a romà paladí, vol dir que cadascú participarà segons les seves ganes i capacitats, amb la sola pressió del compromís per concloure allò que decideixi començar.

Ambientació
“Esna Turaka”

Un gran asteroide, el PAT APUM, impacta sobre La Terra, arrasant-la. La Humanitat es queda sense tecnologia, i les comoditats desapareixen de cop. Aconseguir aigua, menjar, i lloc per dormir requereixen tal quantitat d’esforços, que ocupen la totalitat de la jornada dels supervivents. Tot el planeta és un desert...O no?

Un bon dia, de sobte, no se sap d’on ni de qui, sorgeix la llegenda: “Un diu que algú li va dir a algun altre, que un conegut assegura que existeix un lloc, ESNA TURAKA, ple de plantes i animals, on els rius corren curulls d’aigua pura i transparent. Un lloc governat per la Natura, però del que han estat exclosos els essers humansº”. La llegenda dona ales als supervivents, que cercaran amb totes les seves forces el suposat paradís. Encara i que, si han estat exclosos...